328.- Aquest cap de setmana s'ha produït un fet que, encara que esperat, no ha deixat d'estar molt emocionant. És la primera vegada, que hem anat a la Vall d'Aran amb l’Aimar.
Un cap de setmana ple d'emocions, recordant tots aquells anys que tant vam gaudir, entre d'altres, de Vielha, del pas del riu Garona, de les nombroses poblacions que destaquen a la seva ribera, dels cims de més de 2.000 metres i de la gastronomia, d'aquesta espectacular comarca lleidatana.
Ha estat un cap de setmana extraordinari. Després de ser-hi tantes vegades, ja no em sento com un turista i, per tant, puc comentar coses sense fer servir el Google: el túnel de Vielha, la font freda, el riu Nere, el Montarto, el Pla de Beret, l'olla aranesa, l’Artiga de Lin, etc. i a més compartit amb la meva família: Mercè, Marta, Asier i Aimar.
Després de gaudir de la Vall 15 anys gloriosos, ens hem fet un tip d'explicar al nostre net infinitat d'aventures, d'excursions i com no podia ser d'altra manera, de mil "batalletes", per descomptat de tot el que comporta el Port de la BONAIGUA i el seu nom en referència al meu nick/web/internet.
I vet aquí que el motiu d'aquesta escapada a la Vall d'Aran, i més concretament al Port de la Bonaigua, no ha estat un altre que seguir fent referència a les motos i al Trial.
Ja fa un temps que les motos Post Clàssiques, aquelles amb mono amortiguador, frens de disc i refrigerades per aire que es van començar a fabricar a partir de finals dels 80, s'estan fent un lloc en els diferents trials i campionats actuals.
Jo ja en tinc alguna d'aquestes, però l'Asier no i ves per on, va trobar dues Fantic en venda a la Vall d'Aran. Resulta que aquestes dues Fantic havien estat de l'Ángel Díez (epd) i de l'Antonio del restaurant de Viella. Vells amics amb els que vaig compartir forces excursions per aquells cims durant tots aquells anys.
No va costar gaire posar-nos d'acord amb el nou propietari i ara ja les tenim a casa.
Em fa especial il·lusió que així sigui i ara tocarà preparar-les, però sempre recordaré aquest cap de setmana com un dels bons, pensant en la propera vegada que visiti la Vall d'Aran que m'agradaria fer-ho en plena temporada d'esquí per encara recordar més temps passats i ficar-li el cuc de la neu a l'Aimar.
