299.- Hi ha amistats que no saps ben bé com sorgeixen, de fet no fa gaire temps que ens coneixem amb el Carles Sibils, però poc importa, hem sintonitzat tan bé amb una “causa” comú (que no podia ser altre cosa que el Trial), que aquí estic, escrivint quatre línies per comentar un llibre que m’ha apassionat llegir: “S’Agaró, el somni de Josep Ensesa”, escrit per Anna Ensesa, mare del Carles Sibils, però anem a pams.
El primer cop que vaig sentir el cognom Sibils va ser cap a finals dels anys 70, perquè hi havia una parella, de les més elegants de l’especialitat Side-Trial, que es deia Bosch-Sibils i perquè un amic comú que tenim el Carles i jo, en Xavier Mayoral enamorat i també pilot de Side-Trial, m’havia explicat alguna anècdota com la que feia referència al comentari del pare de l’Alex Sibils recriminant-li el canvi de la preciosa Ossa per aquella “caixa d’ous”, jajajaja..., però al Carles, germà petit de l’Àlex, no el vaig conèixer fins fa poc.
La maleïda pandèmia ens ha fet anul·lar més d’una trobada en la que poder parlar del que més ens agrada i sobretot haver-nos perdut més d’un arròs a la vora del mar comentant tot allò que ens apassiona: el Trial, els pilots, les motos, el mar, els nets, etc., i hem hagut de fer-ho per whastapp, però és el que toca i ja arribarà el moment en que ens podrem trobar i acabar-ho de matisar tot plegat, però sí que ens vam poder veure per la festa del meu 60 aniversari i també li vaig poder fer entrega del meu llibre “ZERO! El llibre d’un apassionat al Trial”.
S’Agaró, tot i tenir família i amics al Baix Empordà, i que conec bé altres racons de la Costa Brava ja que vaig passar els meus primers estius d’infantesa a Sa Riera, no l’he conegut fins que es van començar a fer els 2 Dies de Trial Costa Brava. Evidentment sí que havia sentit parlar de l’Hostal de la Gavina, perquè a més, a l’any 2014 amb la celebració de la 5a edició del Trial, ens vam allotjar una nit a l’hostal, també a l’Hotel S’Agaró i és aleshores quan em vaig interessar per la seva història, que l’he acabada de saber set anys més tard amb la lectura del llibre que el Carles em va regalar en l’última edició del Trial 2021.
Aquest llibre, que m’ha encantat, no sols per la història de S’Agaró tan ben detallada i descrita per l’autora, amb una avançada edat i els problemes que això comporta, sinó també per saber descriure sentiments, alguns que posen els pels de punta i d’altres que t’aconsegueixen emocionar.
No tinc el plaer de conèixer a l’Anna, que prop de complir 100 anys, ha detallat en aquest llibre moments tan personals com íntims viscuts i m’ha fet recordar, entre altres, als meus pares i tots aquells que van viure les pors de les guerres. De cop i volta i mentre l’anava llegint també m’ha fet pensar en tot el que estaran passant els refugiats d’avui dia que busquen en altres països el que no troben en el seu. Cap ésser humà hauria de passar per aquests tràngols, però ja sabem que l’espècie humana és especialista en complicar-se la vida, què hi farem.
Hi hauria molts detalls del llibre que m’agradaria destacar, però sols faré un breu comentari sobre el pas de l’Anna, en temps de guerra, per les Rambles de Barcelona, ja que jo hi vaig viure des de que vaig néixer al 1961 fins al 1977 i els meus pares i avis molts anys abans, ja que la germana de la meva àvia Margarita regentava un hostal al número 138 de les mateixes Rambles i se m’ha fet curiós un cert paral·lelisme.
Carles, felicita a la teva mare per tan estupenda publicació, la guardaré a la meva llibreria com un tresor. Després d’haver-lo llegit, no m’estranya que t’estimis tant aquest racó de la Costa Brava, segur que jo també el miraré d’una altra manera cada vegada que m’acosti. Ara t’emplaço perquè ens puguem veure aviat, fem el tan esperat arrosset i per fi ens puguem abraçar i compartir una xerrada a la vora del mar.
“S’Agaró el somni de Josep Ensesa” per Anna Ensesa Montsalvatge.
