277.- Joan Domènech.
Sí, és cert que la felicitat no es mesura en xifres, sinó en moments.
Estem cansats d'escoltar allò de que els 30 són els nous 20, que als 40 és quan realment aprenem a gaudir de la vida, que els 50 suposen una oportunitat per re inventar-se i així anem passant els dies, augmentant les xifres i gaudint dels moments.
Acabaven de fer els 3 Dies del Cingles de 1987 i amb la meva Gas Gas Halley, l’amic comú Joan “camesseques” (Cota 304) a qui ja feia prop d’un any que coneixia, em va presentar en Joan Domènech (Cota 335), també al Nando (OSSA TR80), al Jaume Estruch (Cota 242) i al Joan Vives (Cota 242).
En un dia gris i plujós, molt plujós, tots 6 vam estar gaudint d’aquell fang vermell que tant caracteritza la zona de Sant Feliu de Codines i Gallifa fins ben entrada la tarda i fins que el despistat del Jaume (EPD) es va donar compte que havia perdut les claus del cotxe. Vàrem posar fi a la jornada trialera i ens vam preocupar més d’organitzar la tornada cap a casa que d’altra cosa.
Tot i que ens portem 10 anys de diferència, allà va néixer la nostra amistat, però quan realment es succeeixen els esdeveniments seria no gaire més tard d’aquella mateixa trobada.
Ja feia temps que estàvem mirant de comprar una segona residència a la Vall d’Aran i mira per on, vam escollir un apartament que estava tres pisos per sobre del d’en Joan Domènech, més concretament als Sapporo de Viella.
A partir d’aquí, tu i jo sabem el que vam gaudir del Trial i de la Vall d’Aran.
Fent de guia en excursions memorables sense casc i sense haver-nos de preocupar de res més que d’agafar benzina i triar el destí, et vas encarregar d'ajudar-nos a conèixer els detalls més destacats i interiors de la Vall d'Aran: Circ de Colomers, Montarto, Liat, La Bonaigua, La Tuca, Mauberme, Montcorbison, etc. etc. etc. Interzones i camins per uns llocs on ara seria delicte ecològic circular.
Banys en pilotes en aquells llacs d’aigües gelades i cristal·lines: Saboredo, Mar, La Restanca, Montoliu, Truites, i un llarg etcètera. Totalment impensable arribar-hi ara amb una moto de Trial.
Préssecs amb gust a benzina, però que a nosaltres ens sabien a glòria. La síndria que els pilots ens treien de les mans en els campionats mundials celebrats. L’organització de les edicions dels 2 Dies del Trial de Viella amb aquella nevada del primer any que va fer del Trial un entorn Nadalenc meravellós i per descomptat aquells sopars a casa teva amb aquelles espatlles de cabrit al forn que tan bé ens feies, acompanyades sempre d’un bon porró de cava gelat.
També cal recordar totes aquelles jornades familiars amb les nostres Mercè’s, les nostres nenes (Mercè i Marta), més tard l’Oriol, amb caminades, barbacoes, esquiades a Baqueira, els “walkie talkie”, el Land Rover i la feina per engegar-lo, aquell Lada que gastava més benzina que un avió, l’altra teva passió, més el tendals, les lones, motxilles i totes aquelles bosses i porta eines fetes a Can Ribó, que ens preparaves per portar a les motos i que tan bé ens anaven.
Vam celebrar junts els teus 40 anys a Castelldefels, els 50 a Puigcerdà, els 60 a Gelida i ara, ves per on, ja has arribat als 70.
Sens dubte, miro enrere i sento enyorança, molta enyorança, però és llei de vida, el món continua girant i encara que l'augment de l'exigència de les responsabilitats laborals i familiars són dos dels motius que dificulten crear vincles afectius, nosaltres hem sabut conservar aquesta amistat durant més de 30 anys amb un front comú: EL TRIAL.
Sempre disposat a col·laborar, a compartir la teva passió i dedicació amb la família i amb els amics, entre els quals tinc l’alegria de incloure'm, em fa sentir feliç cada cop que ens veiem.
Som amics perquè tenim molt en comú i també perquè coincidim en una sèrie d'eleccions, valors i gustos que ens fan vibrar pel mateix, però sols en una cosa no estem d’acord. Tu ets Montesista i jo Bultaquista, però tot i així ens ho em respectat i sempre ha estat un bon motiu per fer bromes i comentaris cada vegada que surt el tema, jeje..
Doncs res Joan, moltes felicitats i que per molts anys puguem gaudir junts dels bons moments.
