339.- La música és un conjunt de sons i silencis, organitzats de manera lògica, que es regeix per una sèrie de lleis com l'harmonia, el ritme i la melodia, fent ús de la sensibilitat que caracteritza l'ésser humà pel que fa a l'emoció i a la percepció dels elements artístics.
No cal que us expliqui que la música és un estímul directe pel cervell, entre d’altres, pel que fa a la relaxació, la concentració i la comunicació, però ara vull parlar de certs moments en què la música l’únic que provoca és irritació i en aquests moments la música pròpiament no n’és la “culpable”, perquè sempre, sigui de l’estil que sigui, l’he considerat una manifestació artística i cultural, el problema és l’ús que se’n fa, m’explico.
Des de fa uns quan anys, al costat de la nostra segona residència, els promotors de la urbanització van construir dues cases en una única parcel·la (cosa que no es permetia amb les reglamentacions urbanístiques dels anys 70, 80 i 90), amb la finalitat de llogar-les setmanalment.
Fins aquí cap problema. És un negoci molt lícit, que segurament proporciona recuperar la inversió feta i fer algun caler. El que no entenc (perquè no he vist mai les condicions), és si en el preu del lloguer queden inclosos els aparells de música.
Per aquestes dues cases han passat tot tipus de persones: famílies senceres, amb nens petits, adolescent i adults, gent gran, estrangers, diferents ètnies, etc. i tots tenen una cosa en comú: a la que posen el peu al jardí... FOTRE LA MÚSICA A TOT VOLUM i a l’hora que sigui, habitualment des de que es lleven fins que van a dormir, perquè ni quan fan els àpats la paren, com si tots els que vivim al voltant la volguéssim escoltar.
A alguns els hem cridat l’atenció i d’altres no ens han fet ni puto cas. També havíem pensat “atacar-los” amb la mateixa “moneda”, és a dir, fotre algun tipus de música “infumable” a tot drap amb uns “megabafles” dirigits cap a les seves cases, però els hi estaríem donant la raó, nosaltres també sortiríem perjudicats i al cap i a la fi, allò semblaria el SÓNAR més que un lloc de descans i repòs.
Quan en algun moment paren la música, és com quan para l’extractor de la cuina, ja m’enteneu, quin descans! i amb això no estic dient que la música que posen no m’agrada, estic dient que algunes persones no en fan un bon ús i molesten, però deu ser allò dels defectes (un més) de la condició humana, què hi farem!
