390.- Ara que hem recuperat, després de molts anys, algunes imatges i vídeos dels primers Trials de Sant Llorenç, voldria fer un resum del que va representar aquesta cursa ja que, durant molts anys, va ser el Trial de referència, no sols a Catalunya, sinó fins i tot al món.
El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món de Trial, que es va disputar anualment entre el 1967 i el 1994 a Catalunya. Les primeres edicions discorrien pels voltants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a Terrassa, i més concretament a Matadepera (Barcelona).
Des del principi, el Trial de Sant Llorenç va destacar per la bellesa dels paratges, la bona organització i la qualitat de les zones marcades.
Tradicionalment, era la quarta prova de la temporada internacional i es corria cap al mes de març, una vegada disputats els Trials d'Irlanda, Anglaterra i Bèlgica al mes de febrer (sovint en condicions de fred, neu o pluja intensos), amb la qual cosa era el primer Trial de l'any amb sol i clima benigne. Normalment assistien milers d'aficionats, tant a peu com amb moto, per poder seguir tot el recorregut i veure els pilots a totes les zones.
Fins al canvi d'ubicació el 1980, la sortida era a Matadepera, sovint a la urbanització Can Marcet, on els pilots disposaven d'un parc tancat instal·lat a l'esplanada que hi havia davant del restaurant Cavall Bernat. El recorregut típic era d’uns 45 quilòmetres, entre els termes municipals de Matadepera i Rellinars, on es distribuïen al voltant de 25 zones. D'aquestes, moltes eren famoses entre els aficionats per la seva bellesa i dificultat, com les del Gos Mort, el Pont de la Riba, el Reietó, el Ratolí o la Casa Vella.
Donat el terreny accidentat del Parc de Sant Llorenç, la majoria de zones constaven de forts desnivells amb poca adherència, provocada per l'abundant pedra solta i conglomerat, combinat amb grans roques i terra argilosa. Hi havia força zones d'aigua, travessant torrents i rieres. També zones boscoses amb terreny humit i pendents relliscosos. La dificultat de les zones feia d’aquest Trial un dels més tècnics del Campionat del Món, on una victòria estava molt ben valorada.
El Motor Club Terrassa va organitzar el primer Trial de Sant Llorenç el 1967, aprofitant la creixent popularitat del Trial a Catalunya. La prova es va disputar l'1 d'octubre i hi van prendre part 42 pilots, dels quals només n'acabarien 26 a causa de les fortes pluges d'aquell dia. El guanyador va ser Juan Soler Bultó.
L'edició del 1968 (puntuable per al Campionat d'Espanya) i la del 1969 (puntuable per al Campionat de Catalunya), es van disputar també el mes d'octubre i van reunir un gran nombre de participants.
L'any 1970 la prova va passar a ser puntuable per al Campionat d'Europa i les marques catalanes es van abocar a buscar una victòria, molt important publicitàriament. Al final va ser OSSA qui se la va emportar, gràcies al gran moment de forma del seu pilot estrella, Mick Andrews. A partir d'aquella edició, el Trial va passar a disputar-se el mes de març.
El 1980 la prova va canviar el seu emplaçament originari i es va disputar a Olot (Girona), aconseguint també un alt nivell de qualitat i destacant per les seves zones d'aigua i roca, més semblants a les que s'acostumaven a trobar a la resta de trials europeus.
El 1981 la prova va tornar a canviar d'ubicació i es va passar al vessant nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, tenint la sortida a Mura (Barcelona) i recorrent els contraforts de la Serra de l'Obac. En un terreny amb restes d’una nevada recent, Manuel Soler es va emportar la victòria sent el primer català que va guanyar el Trial de Sant Llorenç des que era puntuable per al Campionat del Món.
El 1982, a causa de qüestions mediambientals, es va decidir deixar de celebrar la prova a prop del Parc Natural i va tornar a fer-se a Olot. Des de llavors i fins al 1994 va ser itinerant per diverses comarques catalanes, però sempre organitzat pel Motor Club Terrassa i amb la denominació de Trial de Sant Llorenç, en homenatge al seu emplaçament originari.
Durant aquells anys la prova va recórrer consecutivament les comarques de la Garrotxa, l'Alt Urgell, el Solsonès, la Vall d'Aran, el Berguedà i la Selva.
Tot i ser oficialment el Gran Premi d'Espanya de Trial, va ser conegut sempre com el Trial de Sant Llorenç, fins i tot quan ja no es disputava al seu lloc original.
Lògicament, en canviar d'ubicació cada any, les característiques d'aquestes proves van anar variant constantment, passant de terrenys d'alta muntanya com el 1993 a Viella, a zones del litoral com l'edició del 1994 a Tossa de Mar.
Totes les ubicacions i els guanyadors del Trial de Sant Llorenç han estat:
1967 Matadepera, Juan Soler, Bultaco. (Foto adjunta).
1968 Matadepera, Pere Pi, Montesa.
1969 Matadepera, Pere Pi, Montesa.
Campionat d'Europa:
1970 Matadepera, Mick Andrews, OSSA.
1971 Matadepera, Mick Andrews, OSSA.
1972 Matadepera, Mick Andrews, OSSA.
1973 Matadepera, Martin Lampkin, Bultaco.
1974 Matadepera, Ulf Karlson, Montesa.
Campionat del Món:
1975 Matadepera, Martin Lampkin, Bultaco.
1976 Matadepera, Martin Lampkin, Bultaco.
1977 Matadepera, Yrjö Vesterinen, Bultaco.
1978 Matadepera, Bernie Schreiber, Bultaco.
1979 Matadepera, Bernie Schreiber, Bultaco.
1980 Olot, Bernie Schreiber, Bultaco.
1981 Mura, Manuel Soler, Montesa.
El 1982 s’abandona definitivament el massís de Sant Llorenç del Munt:
1982 Olot, Eddy Lejeune, Honda.
1983 Olot, Bernie Schreiber, SWM.
1984 Olot, Thierry Michaud, Fantic.
1985 Peramola, Thierry Michaud, Fantic.
1986 Peramola, Eddy Lejeune, Honda.
1987 Sant Llorenç de Morunys, Lluís Gallach, Mecatecno.
1988 Sant Llorenç de Morunys, Thierry Michaud, Fantic.
1989 La Seu d'Urgell, Jordi Tarrés, Beta.
1990 Vielha, Diego Bosis, Aprilia.
1991 Vielha, Jordi Tarrés, Beta.
1992 Berga, Tommi Ahvala, Aprilia.
1993 Vielha, Jordi Tarrés, Gas Gas.
1994 Tossa de Mar, Jordi Tarrés, Gas Gas.
El 1995, tot i continuar celebrant-se, va ser el primer any que va deixar de ser el «Trial de Sant Llorenç»:
1995 Castellbell i el Vilar, Amós Bilbao, Beta.
1996 Vandellòs, Amós Bilbao, Gas Gas.
1997 Sant Fruitós de Bages-1, Dougie Lampkin, Beta.
1997 Sant Fruitós de Bages-2, Kenichi Kuroyama, Beta.
1999 Lloret de Mar-1, Dougie Lampkin, Beta.
1999 Lloret de Mar-2, Dougie Lampkin, Beta.
A partir de llavors, el Gran Premi d'Espanya de Trial, successor del clàssic Trial de Sant Llorenç, va anar itinerant per varis emplaçaments del territori espanyol com són: Navacerrada, Còrdova, Jaén, amb incursions també a Galícia i aterrant de tant en tant al Principat o Mallorca. Alhora, va deixar també de ser organitzat pel Motor Club Terrassa.
Cal esmentar que el Motor Club Terrassa, fundat l'any 1949, apart d’organitzar el Trial de Sant Llorenç durant dècades i del que ben segur tenen moltes anècdotes, van ser també els encarregats d'organitzar infinitat de curses, entre elles el Trial Indoor del Solo Moto, fins i tot quan va passar a ser Campionat del Mon.
L’any 2024 celebraran el 75 aniversari i celebrar 75 anys és una oportunitat més, per agrair al Motor Club Terrassa els inicis del Trial al nostre país. Si no es trenca res, allà hi serem per felicitar-los.
En les ocasions que la prova tornava a Catalunya, encara era anomenat Trial de Sant Llorenç, com per exemple a l'edició de 2001 celebrada a Sant Joan de les Abadesses, que va ser la XXXIII edició i també la darrera del Trial de Sant Llorenç:
2001 S. Joan de les Abadesses-1, Dougie Lampkin, Montesa.
2001 S. Joan de les Abadesses-2, Dougie Lampkin, Montesa.
Per acompanyar aquest resum del Trial de Sant Llorenç, us deixo amb dos vídeos. Un és del 1972, filmat per Josep Jorba (EPD). L’altre és de 1975, filmat per Francesc Martín, el meu germà. Espero que us agradin.
