465.- Feia 15 anys, més concretament des de l’1 de març del 2009, que no m'acostava per l'àrea de La Clau. Ho vaig fer amb l’Honda TLR i quan encara ho gestionava el bon amic Manel Ibars.
Tinc molts bons records, sobretot de quan es feien proves de l’Open Zona Cero perquè, a més, independentment de que costa un colló arribar-hi pels que venim de Barcelona, La Clau és un espai molt vàlid per a la pràctica del Trial.
Ara hi he tornat, però de manera molt diferent, amb el meu nét, amb l’Aimar.
Aquest any vam decidir federar-lo per a poder participar en les proves del Campionat Català de nens, però per un all o una ceba, no ho va poder fer fins el passat dissabte 9 de novembre de 2024.
Ha estat el seu primer Trial competitiu i estic segur que el pessigolleig de l'estómac típic de les primeres vegades, el tenia des de divendres, com així ho va demostrar.
De totes maneres, no li va costar gens matinar per desplaçar-se fins La Clau, on l’avi, fent una "avanzadilla", li va recollir el dorsal i el xip de TrialGo, deixant-li la moto a punt per quan arribés amb els seus pares. Mentrestant també vaig poder saludar els nous gestors de l'àrea i també vells coneguts del Trial.
Botes, guants, casc i a escalfar una mica.
En la categoria aleví amb motos elèctriques i les zones de color groc, disposava de 4 hores més 20 minuts de penalització per fer 8 zones en dues voltes.
Abans de comentar com li va anar a l’Aimar el Trial, voldria fer un incís sobre el marcatge de les zones perquè, com en tots els marcatges, sempre hi haurà qui trobi les zones més fàcils o difícils segons el nivell de cadascú, però el que no veig bé és que es facin marcatges en negatiu, és a dir, no pots passar per una fletxa (que no una porta) que no sigui del teu color. Recordem que són nens i prou tenen amb memoritzar i fixar-se per on han de passar (senyalitzat amb el seu color) com perquè a més hagin de saber per on no poden passar (sense senyalitzar).
A l’Aimar li van anar grans les zones, era el seu primer Trial i potser hagués necessitat zones amb una mica menys de nivell per motivar-lo de cara a futures competicions, però va fer coses molt bones demostrant que estem en el bon camí i, el millor, no va caure a cap zona.
Al finalitzar ja preguntava quin seria el següent Trial i el seu aita li va dir... Aimar, ¿qué quieres hacer? ¿Aparcamos la moto un tiempo y te dedicas al BikeTrial o entrenamos más? Us podeu imaginar la resposta i nosaltres, o almenys jo, no vaig deixar d’emocionar-me.
No sé si podrem anar als següents trials, ja que les agendes són plenes, però el que sí que farem és entrenar més, no perquè ho faci millor (que també) sinó perquè continuï practicant l'esport que a casa ens ha fet feliços tots aquest anys i que sembla que a ell també.
No em vull oblidar de la família Buixó que es van desplaçar fins La Clau per donar suport a l’Aimar en el seu primer Trial. El Nico no parava d’animar l’Aimar mentre feia les zones i el seu pare, l’Àlex, també ajudava com un motxiller més. Gràcies!
Com anècdota final i que potser és el que més li va agradar de tot plegat, va ser poder compartir una bona estona i moltes zones amb un dels nanos més admirat per ell, el Jordi Sala. Tal com li va comentar l'Asier... la mitad de las visitas a tus vídeos son de Aimar, jajaja...
