211.- Els que estem habituats a treballar amb normes de qualitat ISO 9000 sabem que quan hi ha una incidència, una no conformitat, podem aplicar la tècnica dels “5 Per què?”.
Amb aquesta tècnica es tracta de realitzar preguntes iteratives per a explorar les relacions de causa i efecte subjacents a un problema particular. L'objectiu principal de la tècnica és determinar la causa arrel d'un defecte o problema repetint la pregunta "Per què?". Cada resposta forma la base de la següent pregunta. El "5" en el nom es deriva de l'observació empírica en el nombre d'iteracions requerides per resoldre el problema.
Cada resposta té una variable i la selecció d’aquestes no ha de fer-se a la lleugera. Utilitzar moltes dades i veure què surt d'elles és una actitud que no condueix a res, excepte a perdre el temps. Pel que us comentaré ara, no és, en cap moment, excusa per perdre el temps, tot el contrari, haig d’utilitzar tota la meva experiència per resoldre centenars de “Per què?”.
Tots els que tenim fills coneixem aquesta etapa dels “Per què?”. Requereix carregar-se d'una extraordinària paciència, ja que és en aquest moment quan el nen començarà a parlar i a preguntar-se el perquè de les coses. "Per què plou", "on s’amaga la lluna", "per què surt aigua de l'aixeta", "per què fem trial”, “per què hem de portar casc” etc., i així fins a les 76 preguntes de mitjana que s'ha calculat que pot fer, per hora, un nen en edat preescolar.
Però és que els nens són com petits científics, miren el món exterior tractant de trobar patrons, buscant interrupcions sorprenents d'aquests patrons i dotar-los de sentit sobre la base de consideracions explicatives i de probabilitat. Això explicaria que els nens necessiten respostes específiques i concretes que segueixin la fórmula de causa-efecte que he comentat abans.
Cada nen és un món i evoluciona de forma diferent, i l’Aimar ja fa un temps que es qüestiona i interessa per tot el que l'envolta. És una esponja d'aprenentatge que em descol·loca en positiu.
Crec que aquest apassionant moment de curiositat desmesurada ho estic gestionant bé, però cony! Hi ha “per quès?” que no tenen resposta, o almenys jo no he sabut trobar-la i ho veig a la seva cara quan el responc, però sobretot quan em replica... què dius avi?
Per què? Què dius? Són dues preguntes que en aquests dies de confinament estic responent més que en tota la meva etapa laboral junta, amb no conformitats i problemes de difícil solució, però que fins el dia d’avui me n’he sortit. El Certificat ISO de qualitat de la meva empresa des de fa més de 25 anys així ho confirma. Però a nivell particular és una altra història, us ho asseguro.
De totes maneres em seguiré esforçant cada vegada que em pregunti “per què?” a contestar-li el que cregui convenient i coherentment, perquè aprengui a valorar el seu entorn, la seva vida, però sobre tot que aprengui a valorar i a saber (si no ho sap ja) que el seu avi és l’home més feliç del món amb ell al costat preguntant-li.
