395.- En la primera edició (2018) del Trial de Sant Julià vaig comentar:
Heu creat un "monstre"!
Excel·lents 2 DIES DE TRIAL CLÀSSIC amb una organització espectacular, enhorabona!
Un “monstre” de Trial, una passada de Trial, el Trial dels Trials, el més espectacular que he corregut mai.
Un Trial com els d'abans, amb la interzona llarga i insistent, amb un excel·lent marcatge de zones i moltes d'aigua.
En la segona edició (2019) també vaig comentar que ho havien tornat a brodar. El "monstre" es feia gran i això que la calor i les altes temperatures d’aquell any, amb la possibilitat d'incendis, van fer perillar la celebració del Trial.
Però un pàdoc de "mundial", unes zones collonudes, una interzona "machacona" però insuperable i molt ben marcada, avituallament, menjar en finalitzar, etc. i per descomptat una organització excel·lent, van fer que aquell cap de setmana fos un dels millors de l'any.
I aquest any 2023, la tercera edició, ha superat les dues anteriors.
Què voleu que us digui, per mi és el millor Trial de clàssiques que es fa a la península i ara ja no parlaré més del “monstre”, sinó del TRIAL en majúscules.
Segurament no es pot fer un Trial al gust de tothom i segurament hi ha coses a corregir, però la majoria hem sabut interpretar que el que ens han ofert els d’Andorra, és molta i bona feina i feta per molt pocs, que encara té més mèrit.
Per la meva part, en l'aspecte més personal, es donaven tots els elements per passar un cap de setmana de 10, i així va ser.
A més aquest any ho hem gaudit amb tota la família, i juntament amb els meus amics, hem passat moments de satisfacció i alegria, trobant a faltar els que per un motiu o altre no hi han pogut assistir, sobretot el meu nebot Daniel i la seva parella Myriam, als que aviat els espera un nou repte gens fàcil com és el de ser pares. Fins i tot les pluges anunciades ens van respectar força (a alguns més que a d’altres, jeje...).
I ara toca parlar de la moto, de la meva estimada Bultaco Sherpa Kit Campeón.
Mare de Déu que bé que va aquesta Sherpa. Com sap perdonar les meves errades, com és capaç de recuperar la traçada perduda, quina suavitat de motor! Pot enfilar un munt de pedres relliscoses sense immutar-se i també superar algun “trancu” amb la resposta immediata i potent d’una dos i mig.
L'anècdota... a l’entrada de la zona 11 hi havia una pedra amb molta mala llet. Li vaig donar un cop i pensava que havia trencat la palanca del canvi, però al comprovar-ho sortint de la zona, vaig veure que tot estava correcte i vaig seguir fent les zones 12 i 13 abans de l’avituallament.
Acabava de posar benzina i em diuen que la meva moto estava perdent oli a raig. Merda! La tapa de l’embrague a prendre pel cul. Adéu Trial i adéu il·lusions de fer podi, però no vaig tenir en compte que allà estava l’amic Mariano Remiro, que va treure una pastilla de sabó, que frotant-la a l’esquerda per on perdia oli, va tapar la fuga i vaig poder continuar.
Al principi anava una mica desorientat i vaig posar algun peu de més que no tocava, perquè, tot i que em va dir que no perdria més oli, no ho tenia clar i no sabia que aquesta reparació, digna del millor “MacGyver“, faria que acabés el Trial sense perdre ni una gota d’oli més i aconseguint la victòria final a la meva categoria Pre’75 i el millor groc total.
Mariano! Infinitas gracias. El trofeo es tuyo.
Acabo amb una crítica, però no a l’organització, aquesta ha d’assaborir tots els comentaris positius (la majoria), fer-ne l'ús correcte dels que puguin haver negatius i, sobretot, descansar i no pensar més en el Trial durant una bona temporada. Us mereixeu el millor!
No em vull oblidar dels controls que ja sabem que sense ells, cap Trial seria possible, i aguanten hores i hores plogui, nevi o faci una calor insuportable.
La meva crítica va adreçada a la falta de civisme d'algun pilot que es pensa que les normes estan fetes per no complir-les. El casc s’ha de dur posat sempre que es circuli damunt la moto. Els horaris de sortida s’han fet per algun motiu i s’han de complir. Tots volem sortir a l’hora que ens va millor, però si han tingut la molèstia d’organitzar uns horaris, no pots anar a la taula de sortida reclamant sortir abans i, ja per acabar, la falta d’educació d’algun pilot, però per això no em veig capaç de trobar una solució, perquè ja anem tard.
Visca els 2 Dies Trial Clàssic de Sant Julià de Lòria i llarga vida!
