56.- El 24 de juny vaig fer un escrit dirigit a la meva filla Marta per la seva estrenada maternitat i ara voldria fer-ne un altre per expressar, en aquests 4 mesos i escaig, com em sento jo al ser avi.
Sens dubte, ser avi no et modifica la vida com ho fa el naixement d'un fill, però introdueix grans canvis en les relacions familiars i és una de les experiències més maques que et dona la vida.
Els meus amics avis ja m’ho havien comentat, però no ha estat fins que la meva filla s’ha convertit en mare què jo, com avi, estic vivint una experiència meravellosa, perquè a més he rebut aquest nét a una edat en la que puc gaudir de tot el seu amor i tota la seva tendresa. Em considero un avi modern, vigorós i actiu per participar activament en el desenvolupament del nen, també col·laborant amb la meva filla i gendre per ensenyar-los, des de la meva experiència, l'àrdua tasca d'aprendre a ser pares. En conseqüència, podré gaudir dels jocs i activitats amb el meu nét, i convertir-me en el seu còmplice, conseller i amic incondicional.
Sense imposar la meva autoritat enfront de la dels seus pares, de la meva boca no sortiran tantes ordres ni obligacions, tot el contrari, serà el moment d’explicar-li comptes, històries dels avantpassats, el seu origen, antics costums familiars, anècdotes, etc. construint una sòlida i meravellosa relació, però sobretot caldrà inculcar-li valors, consells i una mica de trial, jajaja... perquè el dia de demà sigui, sobretot, una bona persona.
Pateixo i entenc quan veig a la meva filla en algun moment fluix, amb la moral baixa i fins a cert punt, alguna vegada, una mica fastiguejada amb nits interminables i patint com mai ho havia fet, però ningú va dir que això de criar un fill fora fàcil, de manera que sempre intentaré ajudar-la, tenint en compte que l’AIMAR és el més ben parit (mai millor dit) que ha fet a la vida, i a més, també sap que ens té a nosaltres (els avis) per recolzar-se quan ho cregui necessari, no li fallarem.
A casa hem viscut junts moments apassionants, també algun de molt difícil, i encara que l’AIMAR donarà nits i dies complicats que s’hauran de solucionar amb calma i paciència, el nen anirà creixent i tots nosaltres gaudirem de les seves pilleries i entremaliadures, de fet ja ho estem fen, per tant, sense dubtar-ho, estic en el millor de tots els moments, en el millor de tots els somnis.
Aquest dies coincideix que estic passant per un moment “complex” en la meva vida, però el fet de ser avi esdevé una alegria per a mi, una raó per viure i una manera molt agradable de gaudir la companyia d'un ésser que, encara que és molt petitet, m’ha canviat per sempre més la meva existència, fent-me l’home més feliç de la terra.
L’avi Víctor.
