469.- Segon Trial competitiu del meu nét, aquest cop a Castellví de Rosanes i, com el primer, no li va costar gens matinar per desplaçar-se fins el lloc, on l’avi, aquest cop també amb l’àvia, vam fer una "avanzadilla", deixant-li la moto a punt per quan arribés amb els seus pares. Mentrestant, també vaig poder saludar a part dels organitzadors, als que feia molt de temps que no veia.
Botes, guants, casc, “tortuga” i a escalfar una mica.
Participava en la categoria aleví, amb moto elèctrica, zones grogues, i disposava de 4 hores més 20 minuts de penalització per fer dues voltes de 8 zones cadascuna.
Aquesta vegada les dues primeres zones eren força allunyades del pàdoc, així que el millor era seguir-lo amb moto per no acabar fos, com va ser el meu cas a la primera volta. Per la segona vaig descarregar la Triumph de la furgo i li vaig deixar al seu aita perquè el pogués seguir més d'aprop.
Altre cop, abans de comentar com li va anar a l’Aimar el Trial, voldria fer un incís sobre el marcatge de les zones perquè, com en tots els marcatges, sempre hi haurà qui trobi les zones més fàcils o difícils segons el nivell de cadascú, però el que no veig bé, o almenys jo no ho veig bé, és que es facin marcatges tan complicats i menys estant el terreny tan patinós. Recordem que són nens i tot i que és un Campionat de Catalunya i que sempre dependrà de "l'Indi i no de les fletxes", les zones haurien de ser més assequibles i GENS perilloses. En el trial d’ahir vam veure alguna caiguda que feia esgarrifar i que, per sort, no va tenir males conseqüències. Sincerament, crec que no cal anar tan al límit i més a les categories dels més petits.
No és normal que els guanyadors de cada categoria facin tants punts, alguns sense fer ni un zero, perquè es pot perdre tota la motivació i engegar-ho tot a rodar: llicència, curses, valors trialers, esportivitat, etc.
A l’Aimar li van tornar a anar grans les zones i ara no va ser perquè era el seu segon Trial i potser hagués necessitat zones amb una mica menys de nivell per motivar-lo de cara a futures competicions. Va fer coses molt bones, com fer el segon millor resultat de la complicada zona 1, o la tercera millor volta de la categoria Aleví, demostrant que estem en el bon camí, però em fa pànic que no vulgui tornar-hi més, que de moment no és el cas, però de seguir amb aquest nivell de zones, són probables dues coses: o que no vulgui tornar-hi o, el pitjor, que es faci mal.
Aquest any ja no hi ha més trials de nens i les sortides pendents les dedicarem a entrenar més, no perquè ho faci millor (que també) sinó perquè continuï practicant l'esport que a casa ens ha fet feliços tots aquest anys i que sembla que a ell també.
Com anècdota final i que potser és el que més li va agradar de tot plegat, va ser el repartiment de premis. Deunidó tot el que van arribar a donar als nanos, tant als campions com als participants i que, sens dubte, és d'agrair. Sense haver fet podi, tota la canalla van tenir copa, que ell quan va arribar a casa va posar de seguida al costat dels trofeus del seu aita. Moltes gràcies!
