495.- Què fa que trobar-se amb els amics de Calafat de tota la vida sigui tan atractiu i que alhora et faci tan feliç?
Doncs no ho sé explicar molt bé, però ho intentaré.
Vagi per endavant que jo no vull ser protagonista de res. D’acord! La primera trobada va ser idea meva, però sense el recolzament, primer de la Mercè i després de cadascun de vosaltres, res de tot això s’hauria produït, així doncs, moltes gràcies pels comentaris, però l’èxit de les trobades és de tot el grup, tant si hi heu pogut assistir, com si no.
Organitzar esdeveniments amb amics com vosaltres és molt fàcil. De seguida vàreu respondre a les convocatòries, aportant comentaris i fotos i mostrant des del principi la il.lusió per la creació d’aquest grup i del retrobament.
Dit això... és cert que, conforme van passant els anys, els records de joventut es van tornant més forts i més entranyables, és la nostàlgia, però tampoc m’agradaria que aquestes trobades comportessin enyorança i pensar que tot allò d’aquells temps era el millor.
Escoltava a l’Ana Belén en una entrevista reconeixent que ella no sol pensar en el passat i deia que s’ha de mirar “lo justito”, sobretot per saber d’on es ve. També que el futur ves a saber que ens depararà, ja que cada dia estem més ‘’espatllats’’ i també és cert que cada vegada ens queda menys futur, així que el que interessa més és el present i és per això que, ara mateix, cal estar centrats a viure al màxim el dia a dia i així ho vull transmetre.
Aquesta ha estat la tercera trobada de ‘’Calafatenyus’’ des de que les vam començar per Setmana Santa del 2024 i estic segur que no serà l'última, però també és cert que la d’aquesta setmana d’estiu ens ha portat a aquells temps en que el Restaurant de la Piscina de la Cala Llobeta lluïa al màxim. Tots teníem present els balls a la fresca, ‘’Rockcollection’’ inclòs, les partides de póker amb el José, els jocs a la piscina, i tantes i tantes confidències que allà es van produir.
Ara, molt gentilment, el nou propietari i bon amic Carlos Mejón, ens l’ha obert per poder celebrar aquesta tercera trobada.
No hi van poder ser tots els que volíem, ja que alguns no van poder venir, però sí que vam tenir altre cop entre nosaltres la Laila que, amb poc més de 101 anys, va tornar a ser la ‘’mare’’ de tots els assistents.
Petons, abraçades i un fins a la propera van donar punt i final a la tercera trobada de calafatenyus i, com no, amb la foto oficial per a deixar constància.
SEMPRE CALAFAT!!!
