388.- No m'estranya que el Lluçanès estigui a prop de convertir-se en la 43 comarca de Catalunya. És una reivindicació històrica d'aquest territori, després d'un llarg procés iniciat el 2010, que segur que culminarà amb l'aprovació definitiva de la llei al Parlament de Catalunya. Es defineix com a espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà.
I no m'estranya aquest fet, perquè després de passar un cap de setmana al Lluçanès, em vaig enamorar.
Em fa vergonya dir-ho, però només havia estat a la comarca en un parell de trials a principis del 2000, però encara que tinc un bon record, en cap cas vaig conèixer res del seu entorn, ni de la seva gent.
El primer que em va venir al cap quan la meva dona Mercè i la meva filla Marta van dir que havien reservat un cap de setmana a Perafita per buscar dades dels seus avantpassats, va ser: sí, sí, ho buscarem, però segur que menjarem bones coques (reconegudes arreu del país) i contactaré amb en Damià Picas perquè m’ensenyi, la també reconeguda, col·lecció de motos que té, especialment de Bultaco.
Dit i fet.
Un cop instal·lats, el primer que vam fer va ser berenar unes coques de xocolata acabades de fer que estaven delicioses i encara amb la boca plena, vam quedar amb en Damià Picas.
Pels que no el coneixeu, en Damià és un dels primers impulsors del Trial Clàssic al nostre país, un dels millors col·leccionistes de motos Bultaco Sherpa T, de coses rares i d’altres models de la marca del dit rampant, i també de rellotges que ell mateix repara i restaura, però sobretot és un «tros» d’home que desprèn tanta amabilitat (la seva dona també) com gran és el seu cos.
La visita al Lluçanès havia començat molt bé, però encara ens quedaven dissabte i diumenge, que els vam dedicar a rutes gastronòmiques i tastant el millor pa a Sant Boi del Lluçanès (com diu el meu amic Carlos GP2, el millor en 1.000 Km a la rodona), a buscar dades dels avantpassats de la Mercè i de retruc de la meva filla Marta i del meu nét Aimar, a visitar el Monestir de Santa Maria de Lluçà, amb una magnífica visita guiada d’en Joan Vila, conservador del Museu del Monestir, etc.
Un rato ja faré una crònica de l’afició de la meva filla, que està fent una gran tasca per completar l’arbre genealògic, però ara sols avanço que s'ha endinsat en un mon apassionant, la cerca d’avantpassats de totes les nostres branques familiars, els «papelotes» que diu ella.
Està descobrint fets totalment desconeguts per nosaltres i és un tema que enganxa, perquè cada descobriment et porta a un món més llunyà i apassionant, esbrinant i comprovant com vivien tants anys enrera.
Aquesta vegada tocava identificar els avantpassats de la Mercè al Lluçanès i quelcom vam trobar però, sobretot, ens va servir per descobrir i enamorar-nos d'aquesta espectacular comarca, que hi tornarem aviat, ben segur!
