Home » ESPAI ZERO » 24/03/22 Històries d'un robatori

24/03/22 Històries d'un robatori

320.- Em sento una persona afortunada i feliç, gaudeixo de bona salut, tinc una feina estable i tinc la millor família que pogués desitjar.

Dit això, que espero no es torci mai, crec que ha passat prou temps per poder explicar una de les pitjors “putades” que m'ha passat mai (materialment parlant).

La majoria sabeu que el desembre del 2007 em van robar la Montesa Cota 4RT del pàrquing de casa. Moto de la qual no he sabut mai més res, però de la qual sempre he pensat que me la va sostreure un “xoriço” per tal de guanyar-se uns eurets a costa del sacrifici d'un altre.

Encara que vaig passar pàgina d'això, sempre em ve al cap, imaginant-me que aquella Montesa 4RT va ser desmuntada i venuda a peces, amagada sota alguna carpa o tirada en un barranc, també en algun país d'Àfrica o ves a saber on. Fins i tot pot ser que estigui circulant pel nostre país amb algun trialer (o no) despietat. En fi, és el que he dit, vaig passar pàgina i només em queda per dir que, el que s'hagi aprofitat de tot això, allà ell amb la seva consciència, si la té, clar.

El 2014 vaig tornar a tenir la “fortuna” que van entrar una altra vegada al pàrquing, però per robar-me el cotxe. Un Mini Countryman amb tres anys i 45.000 Km. que ens havíem auto regalat pel nostre 50è aniversari.

Això és d'aquelles coses que a un mai no li passen, li passen als altres i ho lamentes, però us vull explicar en primera persona què se sent quan et passa una cosa tan desagradable com aquesta.

5 de setembre del 2014. 7h del matí. Em disposo a baixar amb l'ascensor per recollir el cotxe i anar-me'n a treballar, però no el trobo aparcat a la plaça de pàrquing.

Què? Com? Suor, nervis, anar, venir i només un comentari… no pot ser, no pot ser!

Doncs sí, el Mini s’ha volatilitzat. Ni un senyal que fos forçat, ni un senyal que l'haguessin obert amb violència, ni un senyal que se l'emportessin arrossegant, res de res, per la qual cosa, després de fer una volta per totes les places d'aparcament per veure si per error estava en una altra, vaig anar als Mossos a posar la denúncia.

La policia se sorprèn i no s'ho acaba de creure, ja que aquests tipus de cotxe no els roben. Van insistir que si no l’havia deixat aparcat en un altre lloc, fins i tot un inspector es va jugar un cafè, si dins de les properes hores tornava dient que l’havia trobat. Li vaig comentar que això estava fet, però també li vaig comentar que si el trobaven ells (perquè l’havien robat segur) els pagaria un sopar a tota la comissaria.

Dins el cotxe no hi havia res de valor. Potser la documentació, però vist el que s'ha vist, crec que seria el menys important per falsificar i fins i tot, potser, ni tan sols la necessitaven.

També vaig trucar a BMW per informar-los del tema. Van ser els primers que em van dir que, tot i que és molt difícil robar els cotxes nous, no era impossible. Aquest va ser el primer punt per començar a pensar que no tornaria a veure o ni a saber mai més res del Mini, com així ha estat.

Amb els cotxes actuals, el típic xoriço que et robava el cotxe per fer-se l’Arrabassada i quatre corbes a tot gas fins acabar la benzina, ha desaparegut. Ara, si et roben el cotxe, i més de la manera que m'ho van fer a mi, solen ser bandes organitzades que treballen per encàrrec.

Només em va quedar que trucar a la companyia d’assegurances per informar del robatori. Em van informar que la pòlissa era a tot risc (ja ho sabia) i que em pagarien als 45 dies de desaparèixer el cotxe, el 80% del preu de compra (*) no de venda i em van deixar un cotxe de substitució durant 14 dies.

(*) Una altra vegada es va cenyir sobre la meva persona la mala sort. Fins als tres anys era el 100% però estava en el primer mes del quart any.

Als 45 dies del robatori em van abonar l'import acordat i ara que hi he tornat a pensar, m'he decidit a publicar aquest escrit perquè sapigueu com en un dia, et poden amargar l'existència per sempre, ja que cada cop estic més segur que va ser un “encàrrec” i que em van estar seguint i vigilant durant algun temps.

Vaig haver de comprar un altre cotxe i ho vaig fer amb la mínima il·lusió. Ni vaig saber, ni sé què fer amb la seguretat del pàrquing ja que, com que és comunitari, no depèn només de mi. També vaig mirar dispositius de localització, però ni evites que te’l robin, ni molt menys pots evitar que el desactivin igual que van fer amb tota l'electrònica i la seguretat del Mini. Tot passa per tenir una bona pòlissa d'assegurança (compte amb la lletra petita), tenir la sort que no s’acarnissin amb el teu cotxe i creuar els dits.

Ja sé que tot el que es pugui solucionar amb diners no són problemes, més aviat són “putades” i encara que el robatori del Mini és una gran putada, no és comparable a altres problemes vinculats a la salut, així doncs, ara que ja està explicat, toca continuar vivint en aquest món, que encara que de vegades el maleiria, també té coses molt bones.

24/03/22 Històries d'un robatori - Bonaigua - Trial