453.- Segurament no té la tradició dels Scottish o de Santigosa però, després de 21 edicions, ningú no pot negar que els Dos Dies Trial d'Arinsal s'ha convertit en un dels trials de referència, un dels favorits de l'afició i, perquè no dir-ho, meu.
La vida són etapes i la meva al Trial d’Arinsal pensava que s'havia acabat el 2016, després d'haver-hi participat en 14 edicions consecutives. Però ara, després de 8 anys sense acostar-nos a Arinsal, hem volgut fer un "remember" de tots aquells anys que tan bé ens ho vam passar i, per fer-ho, ens vam inscriure uns quants de la colla trialera i d’aquells anys de Motocat. Ens vam reunir tot el cap de setmana amb alguns amics trialers i també amb la família. Cal lamentar els que per compromisos varis no van poder estar amb nosaltres.
Pel que fa al Trial, poc a dir. Segueix sent un Trial de referència pel que fa al nombre d’inscrits, però sobretot per l’entorn. Els Pirineus són un paradís per als amants de la natura i de l'aventura i Arinsal segueix sent el "Paradís del Trial".
Poder contemplar les espectaculars vistes i paratges que ens ofereixen els Pirineus d'Andorra i fer zones d'alta muntanya no està sempre a l'abast, per això és d'agrair al MotoClub Arinsal la feina feta fins ara i a l'administració andorrana per deixar-nos gaudir del seu territori.
Era la meva 15a edició, la primera en molts anys en la que he tornat a participar-hi amb una moto de 2 temps, la darrera vegada va ser el 2006 amb una Gas Gas i ara amb una TRRS, però ni el Trial modern, ni el meu cos, estan ja per gaires esforços i vaig acabar molt esgotat, de fet, vaig acabar fos, això sí, amb un podi inesperat ja que vaig acabar tercer en el nivell groc.
Pel que fa a l’abans i després del Trial sí que em voldria extendre una mica més.
Feia 16 anys que vam conèixer al Trial d'Arinsal aquell "chicarrón" del norte, l’Asier, avui és el meu gendre i, coses de la vida, era la primera vegada que anàvem a Arinsal amb el meu nét, l’Aimar, a qui tota la família no ens vam cansar d'explicar-li que allà va començar tot. Que gràcies a aquest Trial i a aquest esport, ara ell era allà gaudint, a la seva manera, de tot el que comporta el Trial d’Arinsal.
Han estat 4 dies de moltes emocions, de molts riures i retrobaments, però també han estat 4 dies per prendre una decisió.
El Trial d’Arinsal sempre formarà part de la meva vida, però no crec que hi torni a participar, de fet, no crec que participi a cap Trial de llarga durada amb motos modernes, a no ser que l’Aimar, quan es faci més gran, tingui la il·lusió de participar amb el seu aita i avi junts, però a les hores, jo ja no estaré per fer aquella "machacona" interzona i em dedicaré a seguir-lo i aconsellar-lo.
Llarga vida al Trial d’Arinsal!
Reports anteriors: https://www.bonaigua-trial.
