409.- Tots els que hem tingut fills sabem que els 6 anys són una edat apassionant, perquè gaudim de com es van fent grans, cada cop tenen més vitalitat i ganes de jugar a l'aire lliure, són més independents i el seu aprenentatge evoluciona de manera més accentuada.
Tot això es veu incrementat, quant a emocions, quan és el teu nét el que té 6 anys, perquè aleshores ho gaudeixes molt més. Que l’Aimar està creixent i que va canviant el caracter dia a dia, no sols és evident, sinó que és el que toca.
Passar de l'educació infantil a l'educació primària implica un gran canvi i estic segur que l’Aimar sent que exigeixen més d'ell, ja no és dels petits de l'escola, sinó que ara ja està a les classes dels grans. Li encanta tenir amics i sentir-se estimat per ells, aprenent a relacionar-se i compartint les seves coses.
El joc continua sent necessari per al seu creixement i desenvolupament, és una manera d'aprendre a situar-se al món i com no podia ser d'altra manera, té els seus jocs preferits i, entre d'altres coses, li encanta anar amb la bicicleta, fins a tal extrem, que una de les activitats extraescolars que ha demanat fer aquest any, no ha estat altra que el Biketrial.
Els que seguiu les meves aventures, sabreu que a casa es viu el Trial com una forma d’educació en valors. Aquest concepte fa referència al procés educatiu que inculca, entre d'altres, pautes morals per crear societats més tolerants, l'enteniment per sobre de les nostres diferències, el comportament correcte i educat i, encara que pugui semblar paradoxal, la conservació del medi natural.
L’Aimar ha "jugat" amb motos de Trial des dels 3 anys, però el passat 30 de setembre es va produir un fet que segur canvia, no sols el seu "estatus" sinó el de tota la família, va participar en el seu primer Trial a l'àrea de Can Teià de Sant Fost de Campsentelles, organitzat per l'escola del MotoClub Cent Peus, als que felicito una vegada més per tan extraordinària tasca.
Ningú li va treure els nervis i les "papallones" a l'estómac de la primera vegada de córrer entre cintes i fletxes, però a l’acabar ja preguntava quan seria el següent Trial. Estava molt content perquè ara també té amics del Trial i això segur que comportarà més trobades d'aquesta mena.
Sempre ho hem parlat entre nosaltres i seguim pensant el mateix. No pretenem que sigui un bon trialer (que ho serà), menys encara que de la seva afició faci la seva professió, el que pretenem és que sigui feliç i aquest dia ho va ser i molt.
Crec que se sent orgullós de les seves capacitats: de llegir, d'escriure, de les seves capacitats físiques amb la bici i la moto, etc. i li encanta rebre elogis, per tant, des d'aquestes línies aprofito per felicitar-lo i que per molts anys puguem seguir gaudint d'aquest moments.
