431.- Aquestes dues fotos que presento per fer aquesta crònica tenen 46 anys de diferència. La primera correspond al primer Trial Indoor Solo Moto que es va celebrar a l'enyorat Palau d'Esports de Barcelona. La segona és de l’últim Trial Indoor Solo Moto a l’espectacular Palau Sant Jordi, també de Barcelona.
Entre les dues edicions, de les que compto amb una mà les que m’he perdut, hi ha una dràstica evolució del Trial Indoor que no m'entretindré a explicar perquè ja ho he fet en anteriors ocasions i ara el que vull és comentar certs aspectes vinculats a l'espectacle en el que s'ha convertit el Trial Indoor de Barcelona.
És evident que no podem posar fre a l'evolució, no sols de les motos i pilots, sinó de tot el que comporta organitzar un espectacle en el segle XXI, però hi ha un tema (i us asseguro que no és personal) que em treu de polleguera, l’speaker.
L'estrès és un dels mals que patim actualment. Dia a dia ens sotmetem a situacions que fa que busquem alternatives i activitats que ens ajudin a superar aquest estrès i una d'elles, en el meu cas, és assistir al Palau Sant Jordi a veure qui pot acabar amb l'hegemonia del Toni Bou, perquè ara mateix, tot i que els joves pugen amb força i potser estan més a prop del campió, segueix sent el millor del món; però sempre em trobo qui no em deixa gaudir del tot de l’espectacle, l’speaker.
Com pot ser que generi tanta tensió en un esport que no ho necessita. A mi m'agrada escoltar el soroll de les motos, com la biela queda a punt de sortir del motor amb els cop de gas que els hi donen per pujar els complicat obstacles, o com el motxiller s'esforça a comunicar al seu pilot com s'ha de posar per afrontar-los.
Amb l’speaker cridant sense terme mig fins al llindar de l’esperpèntic, és impossible estar tranquil i ni tan sols podem comentar amb els companys del costat "la jugada". Ja no dic res, o sí, dels que anem amb nanos petits, com és el meu cas. Vam haver de marxar abans de la final, perquè al nano li feien mal les orelles de sentir-lo cridar tant. Em va fer un favor perquè a mi ja em fotia mal el cap pel mateix motiu.
En aquests moments sempre he enyorat el Trial Indoor quan es feia al Palau d'Esports i aleshores es demanava silenci quan el pilot es disposava a afrontar la zona.
Ara he respost l'enquesta de satisfacció que m’han enviat els organitzadors per seguir millorant i oferir el millor esdeveniment possible i, em sap greu, però a tot he contestat amb la "coletilla" final queixant-me de l’speaker, de fet com cada any, però no m’han fet mai cas i això m’ha portat a obrir aquesta critica ja que, a més, no sóc l'únic que pensa així.
Ens veiem al 2025 al Trial Indoor de Barcelona, però si pot ser sense l’speaker o amb un que cridi menys. Us ho agrairé.
