430.- Està clar que vivim en un dels països més burocràtics del món. Qualsevol tràmit que vulguem fer ens fa bregar amb almenys tres administracions, sense comptar cap altra sèrie d'organismes que, sense ser típicament administracions, s'acaben comportant com a tals i el pitjor de tot és que hi ha qui té el poder de maniobra per reduir-la, però fins ara no sols no ho he vist, sinó que ni tan sols apliquen el més normal dels sentits, el comú.
Perquè a més, la burocràcia ofega qualsevol activitat que es vulgui posar en marxa, com ha estat el nostre cas el passat cap de setmana del 28 de gener. Us ho explico en les següents línies.
Hauria estat el primer Trial del meu nét en la Copa Catalana de Nens però clar, per participar en aquesta competició, cal tramitar la llicència federativa.
Perquè la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) validi la Llicència d'un menor d'edat cal presentar, anualment, la següent documentació:
- Fotocòpia Document Nacional d'Identitat.
- Emplenar el document d’Autorització de menors, signat pel pare, mare o tutor legal amb el reconeixement de la signatura per part d’una entitat bancaria o el MotoClub de referència.
- Certificat Mèdic on consti que és apte per practicar esport federat.
- Adjuntar la documentació necessària del pilot i tramitar la llicència en temps i forma.
No hi va haver cap problema en fer-ho tot, menys amb el Certificat Mèdic, que no sé per quin motiu no li pot fer el seu pediatre habitual i l’ha de fer un altre metge especialitzat en fer certificats, però que en cap cas coneix al nen.
Això ens va comportar demanar cita prèvia a l’Hospital de Nens però… què va passar? Dons que l’Aimar es va engripar, havent de posposar la cita una setmana més tard i a la que tampoc va poder assistir perquè encara tenia símptomes de febre i malestar, no així el mateix diumenge del Trial que ja estava en plena forma.
Total! Que no vam poder tenir el certificat mèdic a temps per poder tramitar la llicència i vam haver d'anul·lar la seva assistència al Trial de Nens de Constantí.
Tinc clar que hi haurà més trials de nens als que podrem assistir i tinc clar que els valors de la cultura de l’esport, de llevar-se aviat i de competir els podrem fer més endavant, però clar, aquesta era la primera prova de la Copa i havia de servir perquè l’Aimar treiés les seves pròpies conclusions de si volia fer tot el Campionat o no.
Evidentment, no va parar fins que li vam dir que sí o sí ell aniria amb moto aquell diumenge i, encara que no va ser en una competició, no vam parar fins que la bateria de la seva TRRS va dir prou.
