437.- Mercè, aquesta Setmana Santa fa 50 anys que vaig arribar per primer cop a Calafat i m'agradaria convocar i fer una trobada amb tots aquells amics de joventut dels anys 70 i 80, què et sembla?
Vols dir?
Els que em coneixeu sabeu que tot i que renego (una mica) cada cop que ho faig, m’agrada molt organitzar esdeveniments, però no pas per egos personals ni res de tot això, sinó perquè sempre m’ha agradat fer-ho i compartir amb tots els records que sempre perduraran. Em venen a la memòria els trials de MOTOCAT, la nostra celebració dels 25 anys de noces, els Trials Solidaris, el meu 60 aniversari, etc. i no puc deixar de ser feliç al recordar-ho.
Com he comentat vàries vegades, Calafat em va canviar la vida, les nostres vides, i sense aquesta part de la Costa Daurada, haurien estat diferents.
Per tots aquests motius, se’m va acudir organitzar aquesta trobada i per aquests mateixos motius, la Mercè, una vegada més, em va fer costat i entre tots dos vam aconseguir fer, primer, un grup de WhastApp amb gairebé tots aquells que vam gaudir de Calafat en la nostra adolescència i joventut i ja el dia 30 de març de 2024 "LA TROBADA".
En el meu cas, aquesta Setmana Santa de 2024 ha fet 50 anys que vaig assíduament a Calafat, però això no era l'important, el realment important i emocionant va ser el retrobament amb prop de 40 amics, ja que hi havia alguns que no els veia des de feia molts i molts anys.
Érem els que érem i alguns no van poder venir per compromisos varis, i altres, llastimosament ja no estan entre nosaltres pels que, una vegada més, vull tenir un sentit record, concretament per l’Alex i Jacobo Martínez, la Mari Carmen Seuma i darrerament la Flora Vilardell. Allà on siguin, sempre els tindrem entre nosaltres.
També vam comentar i recordar a tots els nostres pares, aquells que ens van portar fins a Calafat i que molts d’ells tampoc estan entre nosaltres, però la que sí que vàrem tenir amb nosaltres i que podria ser la "mare" de tots, va ser la Laila, que amb 100 anys recent fets no deixava de comentar anècdotes amb tots els assistents. Entranyable!
No quisiera olvidarme de Roberto y María José que nos cedieron muy amablemente sus instalaciones. Muchas gracias amigos. ¿Lo ves Roberto como al final salió todo bien?
Van ser més de 4 hores de petons, abraçades, riures, comentaris i anècdotes. Els canapés que ens va portar el "Carlitos" i que estaven "de muerte", etc,. i per deixar constància de tot plegat, ens vam fer aquesta estupenda foto que ara compartim amb vosaltres.
Tots esperem que aquesta primera trobada de "calafatenyus" no sigui l'última. El camí ja està fet i ara sols és qüestió de quedar i veure'ns cada cop que sigui possible.
Víctor i Mercè
